dimarts, 13 de maig del 2014

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

Les malalties infeccioses són aquelles produïdes per microorganismes, aquests són: els bacteris, els virus, alguns protozous i els fongs. Aquestes malalties són causades per infeccions. 

Una infecció és un terme clínic que indica la contaminació per d'un microorganisme patogen o antigen amb una resposta immunològica per part de l'organisme afectat.

Patogen és un terme que fa referència a qualsevol agent, tant pot ser una substància química com un microorganisme que pot produir qualsevol malaltia o dany biològic a l'organisme hostatge.

2. INTRODUCCIÓ ALS BACTERIS


Els bacteris són cèl·lules procariotes que tenen una membrana plasmàtica, citoplasma i no tenen nucli, enlloc tenen el nucleoide que és una zona on és localitza la cromatina que són molècules d'ADN. El citoplasma conté mesosomes per formar la paret cel·lular durant la divisió, en la replicació i distribució dels cromosomes, l'altra funció és la respiració cel·lular on s'obté energia a partir d'una reacció química. Aquest tipus de cèl·lula presentar una serie de protuberàncies en forma de pèls (cilis) i/o una prolongació (flagel) per desplaçar-se. També conté altres orgànuls com els ribosomes que sintetitzen les proteïnes.

Aquestes cèl·lules tenen molta varietat de vies metabòliques. El metabolisme dels bacteris és classifiquen en dos tipus: 
  • Heteròtrofs: depenen d'una font de carboni orgànic. (cianobacteri)
  • Autòtrofs: només poden ingerir diòxid de carboni. (espiroquetes)
Cianobacteri
Espiroqueta

També ingereix elements metàl·lics (Na, K, Ca, Mg, Zn...) i elements no metàl·lics (N, P, S...)

Els bacteris segons el seu desenvolupament poden ser:
  • Aeròbics: a partir de la presencia d'oxigen.
  • Anaeròbics: amb l'absència d'oxigen.
  • Anaeròbics facultatius: es desenvolupen amb o sense oxigen.

3. LEPRA

La lepra es una malaltia infecciosa cutania, nerviosa i visceral d'origen bacterià (Mycobacterium leprae). Aquesta malaltia es coneguda per les anomenades colonies de leprosos, que eren unes poblacions marginals on tan sols habitava gent que patia la malaltia.

Dos de les formes més comunes de la lepra són: la tuberculoide i la lepromatosa. Les dues ocasionen ulceres en la pell, però en la forma de la lepromatosa la malaltia es més greu i produeix grans protuberancies i inflamacions.

CARACTERISTIQUES DEL BACTERI:

Mycobacterium leprae va ser el primer bàcteri descobert en un teixit infectat. És un bàcteri intracel·lular y pleomorfica (en l'ambit bacterià això vol dir que pot cambiar la seva morfologia drasticament) encara que sol tenir forma de bastó, és un bàcteri àcid-alcohol resistent, de tipus aerobic i tan sols remotament emparentat amb el Mycobacterium tuberculosis.

Al ser un bàcteri del gènere Mycobacterium té un membrana citoplasmatica formada per una bícapa lìpidica similar a la de les cèl·lules eucariotes. 

SIMPTOMATOLOGIA:

La aparició de simptomes desde la infecció pot ser immediata (en un periode relativament curt) o variar de 4 a 10 anys en la seva manifestació. Els simptomes caracteristics de la lepra són les lesions cutanies, que en els casos més greus (en la forma de lepromatosa) prova protuberancies doformants de diversos tamanys i formes. També la malaltia afecta el sistema nerviòs periferic en els braços i en les cames, aquests d'anys el que provaca perdua de sensibilitat de la pell i debilitat muscular. Aquests ultim simptoma genera la perdua de la capacitat de percepre el dolor, la temperatura, el que augmenta el risc de que els malalts puguin ferir-se o cremar-se.

DIAGNÒSTIC: 

El diagnòstic de la lepra es basa en l'observació de les erupcions cutànies característiques d'aquesta malaltia: taqques blanquinoses de  vores difusess o ben definides (depen de l'individu) i no tenen sensibilitat al tacte, al dolor, la sensació de fred i calor.

Per comprovar el diagnòstic per simptomatologia s'agafa una mostra de la pell afectada (biòpsia) per analitzar-la i observar si presenta el bàcteri de la lepra (Mycobacterium leprae).

Un altre signe que pot indicar l'existència de la malaltia és la prescencia d'àrees corporals entumides o faltes de sensibilitat, o probelmes motors en mans o peus.

Davant de qualsevol sospita cal fer al pacient un examen físic complet que englobi la pell, el sistema nerviós perifèric, els ulls, el nas i la cavitat oral, a més dels peus i els testicles(en el cas dels homes)

TRACTAMENTS:

El tractament de la lepra sol ser una combinació de farmacs que son basicament antibiotics, els quals són la dapsona, la rifampicina i la clofacimina, altres farmacs són la claritromacina, la ofloxacina, la etionamida i la minociclina.

EPIDEMIOLOGIA:

Segons unes dades recollides al 2005 al món hi han unes 500.000 persones afectades per la lepra. Els principals països que tenen més individus afectats són India, Brasil i Africa central i sud.

A Espanya trobem que hi ha 1/100.000 habitants, la majoria dels quals es concentren a Andalusia (Jaén, Màlaga i Almeria), on trobem uns 2000 casos; així com a Galícia, Canaries i Llevant. A Catalunya només trobem uns 300 casos.



















Segons la web medlineplus els nens són més propensos a patir la malaltia que els adults.

PREVENCIÓ:


En general, es contreu pel contacte prolongat amb una persona infectada i no és massa contagiosa, només el 5 per cent de les persones exposades al bacteri contrauen lepra i avui dia aquesta afecció ja no està acompanyada de l'estigma d'anys anteriors. La prevenció consisteix a evitar el contacte físic proper amb persones que no hagin rebut tractament. Les persones amb medicaments prolongats es tornen no infeccioses (no transmeten el microorganisme que causa la malaltia) 


4. TUBERCULOSI

Aquesta malaltia està classificada en les infeccioses. És una malaltia prou comuna i sovint és mortal. La TB és contagiosa per via aèria, amb la tos, esternuts...perquè s'allibera gotes d'aerosols, per exemple un esternut allibera 40000 gotes d'aerosols. És molt fàcil contagiar-se perquè la dosis per tindre la malaltia és baixa.
La causa d'aquesta infecció a l'organisme és per micobacteris (Mycobacterium tuberculosis). 

CARACTERÍSTIQUES DEL BACTERI:

El bacteri és aeròbic i immòbil. El micobacteri no produeix endòspores ni càpsules i és considera que és grampositiu pel tenyiment químic de color blau (tinció de Gram) i pot assimilar lactosa.
El seu genoma va ser seqüenciat l'any 1998.
La durada de la seva divisió cel·lular és molt lenta (15-20 hores) a comparació d'altres bacteris. A causa d'aquesta característica important, la tuberculosis té un desenvolupament lent i pot durar varis anys.

Una altra característica que presenta una resistència davant del fred, congelació i de la dessecació, però és sensible ala calor.

SIMPTOMATOLOGIA:

Principalment, la tuberculosis presenta una tos crònica, febre alta, esput sanguinolent, suors nocturns i pèrdua de pes. Els símptomes varien per l'atac de l'antigen en diferents òrgans.

Quan el bacteri actua, el 75% dels casos tenen tuberculosis pulmonar amb els símptomes habituals com, la suor, la febre, pal·lidesa, pèrdua de pes i la tos que és present durant tres setmanes.
Per un altre costat, els altres 25% dels casos presenten una tuberculosis extrapulmonar, quan són persones immunosuprimides (a partir de medicaments per a inhibir l'activitat del sistema immune) i als infants. En parts de la infecció apareix la pleura (és una membrana que recobreix els pulmons, el diafragma, el mediastí i part interna de la caixa toràcica) al sistema nerviós central, la meningitis, al sistema limfàtic i en la pleuritis tuberculosa.

TIPUS DE TUBERCULOSIS:

- Tuberculosis miliar: és una infecció al pulmó a causa d'una erosió de la infecció en una vena pulmonar. com a símptomes presenta: tos, febre, engrandiment dels ganglis limfàtics. Pot aparèixer un engrandiment del fetge, de la melsa, una inflamació del pàncrees. 

- Tuberculosis extrapulmonar: no és contagiosa aquesta tuberculosis, pot coexistir amb la TB pulmonar, que aquesta si ho és.

- Tuberculosis pulmonar: apareix immediatament després de la infecció.

EPIDEMIOLOGIA:

Segons l'OMS, quasi 2000 pacients tenien el patogen de tuberculosis. Cada any 8 milions de persones tenen tuberculosis i d'aquests 2 milions moren.


(Dades de gent amb tuberculosis segons l'OMS l'any 2006)

Vermell=300/100.000 habitants

Taronja=200/100.000 habitants

Groc=100/100.000 habitants 

Verd=50/100.000  habitants 

Blau= menys de 50/100.000 habitants

Gris= desconegut



Casos de TB a Espanya 2012



Casos de TB a Espanya 2012 i 2013

PREVENCIÓ:

Les persones del voltant d'un/a afectat/da són tractats per aquesta infecció. També hi ha vacunes com la Bacillus Calmette-Guérin pels infants (segons l'OMS, és la més utilitzada) a Nord-Amèrica no és recomanada menys per la gent amb aquests criteris:
  • Infants amb resultat negatiu de la prova tuberculina que estan exposats a pacients no tractats o tractats de manera lleu o exposats a TB resistent a múltiples medicaments.
  • Treballadors de la salut (avaluats individualment) en situacions en què s'ha trobat un elevat percentatge de pacients amb MDR-TB, la transmissió de l'MDR-TB és probable, i s'han implementat mecanismes de prevenció de la TB que no han tingut èxit.
TRACTAMENTS:

El principal tractament és l'antibiòtic per matar els bacteris, són rifampicina i isoniazida. Aquesta malaltia requereix períodes molt llarg de tractament per eliminar totalment el virus.
Pulmó sa

Pulmó amb el micobacteri de TB

5. MENINGITIS BACTERIANA

Aquesta patologia és una inflamació de les meninges que és un teixit conjuntiu molt especialitzat amb la funció de recobrir i protegir l'encèfal i el tub neural. Aquest teixit està formada per tres capes: 
  • La duramàter que és la membrana més externa.
  • L'aracnoide que és la intermèdia. És una capa avascular però té vasos   sanguinis que passen per dirigir-se a la piamàter i aquesta capa és subdivideix en tres espais:
 - Membrana aracnoide: formada entre 5 i 8 capes de fibroblasts 
   que sintetitzen components de la matriu.

 - Trabècules: formades per fibres de col·lagen.
 - Espai subaracnoïdal: conté líquid cefaloraquidi.

  • La piamàter és la membrana més interna de les meninges i està molt vascularitzada, vol dir que hi ha molts vasos sanguinis i estan envoltats per cèl·lules pials amb macròfags i limfòcits. 


El patogen que penetra en l'organisme manifestant una inflamació de meninges són els bacteris Streptococcus pneumoniae, Neisseria meningitidis, pels nens petits (de 3 mesos a 3 anys) Haemophilus influenzae i més tipus de bacteris que la produeixen.




CARACTERÍSTIQUES DELS BACTERIS:


  • Streptococcus pneumoniae és Gram Positiva. Té una forma ovalada i és immòbil. No és capaç de forma endòspores. Aquest bacteri viu a la nasofaringe. Pel que fa el seu metabolisme, és pot determinar que és microaeròfil. Normalment és presenta en forma de diplococ. Provoca moltes infeccions com pneumònia, peritonitis... i també altres malalties més severes com la sepsis, meningitis... Afecta a nens majors d'un any.

  • Neisseria meningitidis és un bacteri gram negatiu i diplocóccica. La cèl·lula depen de carboni orgànic, llavors és heteròtrof. És subdivideix en meningococ A, B, C, D, X, Y. Hi ha persones que són portadores d'aquest bacteri. Majoritàriament afecta als infants.


  •  Haemophilus influenzae és un cocbacil gram negatiu immòbil. És aeròbic però es pot desenvolupar com anaeròbic facultatiu. Té un genoma d'1.830.140 parells de bases i conté 1740 gens. Sol afectar als nens entre 3 mesos i 3 anys.

SIMPTOMATOLOGIA:

Els símptomes varien per cada persona. Principalment podem trobar febre, mal de cap sever, rigidesa del coll, mal als ulls amb fotofòbia (sensibilitat a la llum), son, confusió, nàusees, i vòmits.
Normalment és presenten als 3 o 7 dies de la infecció.

Els nadons tenen un risc més elevat. Els simptomes pels nadons són: estat inactiu, irritabilitat, vòmits i pèrdua de gana.

Quan la malaltia avança els símptomes augmenten el risc de mortalitat com per exemple les convulsions i poden entrar en coma.

EPIDEMIOLOGIA:

Afecta a qualsevol edat tan nounats com joves. Pel que fa als nounats amb meningitis afecta a 0,5 - 1/1000 nounats, pels nounats de menys de 2,5kg un 1'5 - 2/1000 i per últim pels nounats de menys 1'5kg afecta a uns 50/1000 nounats vius.

A Xile el 5 de maig de 2014 s'ha recomptat aquesta quantitat de persones afectades per aquesta patologia.


TRACTAMENTS:

Els tractaments més freqüents per la meningitis bacteriana són:

- Antibiòtics
- Medicaments corticosteroides com la dexametasona
- Antipirètics per reduir la febre com el acetaminofen
- Fenobartial o fenitoína per evitar les convulsions
- Oxigenterapia en casos de respiració dificultada




6. INTRODUCCIÓ ALS VIRUS

Un virus és un agent infecciós. No està compost per una o més cèl·lules, i per definició no està considerat com un ésser viu.

La seva reproducció depèn d'altres éssers vius o virus. Així cada espècie de virus està adaptada a infectar una o diverses espècies concretes de cèl·lules (d'éssers tant unicel·lulars com pluricel·lulars) o virus.

Els virus contenen material genètic de qualsevol tipus, i són capaços d'introduir-lo a l'interior de l'organisme al que infecten, modificant les seves activitats metabòliques habituals. De entre les modificacions que produeixen a la cèl·lula, la més important per a la supervivència de l'espècie del virus és provocar en l'ésser infectat la producció de virus idèntics estructuralment i geneticament als altres membres de la seva espècie.


Anatomia d'un exemple de virus


Els virus provoquen malalties de difícil cura, ja que tenen una mida molt inferior a la de les cèl·lules, i si una cèl·lula es defensa pel mètode habitual que utilitza contra altres cossos (fagocitar-lo i destruir les seves proteïnes mitjançant enzims), el virus compleix el seu objectiu, ja que la destrucció de les seves proteïnes provoca l'alliberament dels seus àcids nucleics.

La malaltia és l'aparició d'anomalies en la cèl·lula, provocades per el virus, que no afavoreixen la vida de la cèl·lula malalta. Aquests comportaments perjudicials poden provocar, en els animals, per exemple determinats tipus de càncer.

Són exemples coneguts de malalties víriques la varicel·la, la SIDA, la grip, l'èbola, l'herpes, la berruga, etc...

7. RABIA


La ràbia és una malaltia infecciosa d'origen víric que afecta al sistema nerviós central i es causada pel virus lyssavirus que pertany a la família Rhabdoviridae, això vol dir que pot infectar tan a plantes com a animals, en aquest cas el virus només afecta a animals, específicament en mamífers.

CARACTERÍSTIQUES DEL VIRUS:

EL lyssavirus, com un virus Rhabdoviridae, posseeix un genoma d'ARN monocateri en sentit negatiu, això vol dir que conte ARN de cadena senzilla en sentit negatiu com material genètic i no es replica utilitzant ADN intermedi. 

Els Rhabdoviridae es caracteritzen per tindre una càpsida estructuralment definida per una simetria helicoïdal d'una mida de 70 a 80 per 130 a 240 nm. A més l'ARN esta associat en tota la seva longitud a proteïnes N que el protegeixen, i a més aquestes proteïnes són essencials en el moment de la replicació.

Respecte a la estructura del genoma podríem dir que està codificat per tan sols 5 gens en l'ordre 3'-N-P-M-G-L-5', i en els extrems trobem seqüencies no codificants, i entre els gens trobem petites seqüencies que es repeteixen. Una vegada entrat en la cèl·lula els gens es repliquen per separat a RNA +, al que se li afegeix un cap en 5' i una cola poli-A en 3' per a que sigui RNAm

TRANSMISSIÓ:

La transmissió es basa en la mordedura o el contacte directe amb la saliva o la ferida de l'animal infectat. Aquests animals solen ser gossos, rates, o ratpenats (aquests últims solen ser els principals portadors del virus)

SIMPTOMATOLOGIA:

Hi ha diversos símptomes que apareixen en el període de incubació, que pot variar entre els 10 dies fins als 7 anys, però la mitjana varia entre 3 a 12 setmanes. Els diferents símptomes que apareixen són:
  • Baveig
  • Convulsions
  • Sensibilitat exagerada en el lloc de la mossegada
  • Excitabilitat
  • Pèrdua de la sensibilitat en una àrea del cos
  • Pèrdua de la funció muscular
  • Febre baixa (38,9 ºC o menys)
  • Espasmes musculars
  • Dolor en el lloc de la mossegada
  • Inquietud
  • Dificultat per deglutir (les begudes produeixen espasmes de la laringe)
EPIDEMIOLOGIA:

L’organització mundial de la salut (OMS) controla dades que comproven que en algunes regions del mon encara la ràbia és una gran problema de salut pública com en alguns països d'Àsia i Àfrica, en els quals més de 55.000 persones moren tots els anys, dels que la majoria són menors de 15 anys. S'estima que la ràbia causa la mort de 31.000 persones a l'any en Àsia, el que representa el 60% de les morts en el món.

TRACTAMENTS:

Els tractaments de la ràbia comencen amb la netega minuciosa de la ferida i l'extracció de qualsevol objecte, en la major part dels casos no s'utilitzen sutures. El tractament continua es suministra immunoglobina per la ràbia humana (HRIG) al pacient, aquesta es suministra el mateix dia de la mossegada.
Realment no hi ha cap tractament efectiu conegut contra la rabia, la millor cura és la prevenció.


8. MONONUCLEOSIS INFECCIOSA

La mononucleosis infecciosa o febre glandular és  una malaltia caracteritzada per la febre. Es pot nomenar de diferents maneres com la malaltia de Pfeiffer o la malaltia del petó.
La causa el virus d'Epsetein Barr (VEB) que pertany al grup les virus de l'herpes, però també es causat pel virus citomegalovirus i toxoplasma gondii el qual afecta a l'1% dels casos.

CARACTERÍSTIQUES DEL VIRUS:

  • De Epstein Barr: infecta majoritàriament als nens petits però amb una simptomatologia lleu. Quan una infecció del VEB sorgeix en l'adolescència, causa una mononucleosis infecciosa d'un 35 a 65% dels casos.


  • Citomegalovirus: pertany a la subfamília Betaherpesvirinae dins dels Herperviridae. Augmenta la mida en cèl·lules infectades producte de la debilitat del citoesquelet. Principalment afecta a les glàndules salivals. La infecció del CMV pot ser greu pels  fetus durant l'embaràs i pot causar la mort als pacients que pateixen immunodeficiència. 


  • Toxoplasma gondii: és com un protozou paràsit que causa la toxoplasmosis als fetus.








SIMPTOMATOLOGIA:

La febre és un símptoma comú. Els ganglis limfàtics estan principalment inflamats moderadament, és palpable en totes les zones com els ganglis epitroclears. Pot haver-hi adenomegàlies profundes, sobre tot en hils pulmonars i mediastí.
També és presenta faringitis i erupcions de tipus exantemàtic. Entre altres símptomes hi ha calfreds, diaforesis (suor excessiva), cefalees (mals de cap forts), artromiàlgies (mal de músculs i articulacions), astènia (decaïment).

EPIDEMIOLOGIA:

Afecta a un 95% dels adults de entre 35-40 anys. Normalment afecta a tot el món. És caracteritzada pel fet que afecta als joves.

TRACTAMENTS:

Principalment és el repòs, ingerir molts líquids i els ibuprofens o paracetamol per disminuir la febre. Els símptomes duren 4 setmanes i pot arribar a durar un any. En casos greus és pot ingerir fàrmacs antivirals.

9. VARICEL·LA

La varicel·la es una malaltia d'origen viral causada pel virus de la varicel·la zòster o Herpesvirus varicellae que pertany a la familia dels Herpesvirus, això ens ve a dir que es una malaltia que es contagia facilment.

CARACTERÍSTIQUES DEL VIRUS:

Entre els virus de la familia de Herpesviridae s'asemblen molt en l'organització del genoma, la manera de replicar la informació genetica, en la propagació del virus i en la sinapsis entre el virus i la cèl·lula infectada.

Els virus de la família Herpesviridae tenen una mida que varia entre els 150 i els 200 nm, a més te una membrana de glicoproteïnes que s'organitzen de fora cap a dintre, unint-se, posteriorment, en els receptors de la cèl·lula hoste. La zona entre la membrana del virus i la càpsida s'anomena tagment i conte enzims virals. La càpsida te una simetria icosaèdrica formad per unes 162 capsomers. Aquests capsomers contene un DNA viric linial de doble cadena. 

TRANSMISSIÓ:

La varicel·la es una malaltia de transmissió àerea, el que permet una facil propagació del virus.


SIMPTOMATOLOGIA:

Els simpromes que poden presentar els nens són:

  • febre
  • mal de cap
  • mal d'estomag
  • erupció cutania entre els 10 i els 20 dies després de contagiar-se. 
Els nens solen presentar entre 250 i 500 ampolles petites plenes de liquid damunt de taques vermelles a la pell. Les ampolles regularment apareixen a la cara i després s'escampen per tot el cos.

En els adults solen ser casos més greus que en els nens.

EPIDEMIOLOGIA:

La varicel·la és una malaltia distribuïda per tot el món. El numero d'afectats en una edat determinada varia segons la localització geogràfica. En els països de clima templat els principals afectats són nens d'edats compreses entre els 5 i els 9 anys., en canvi en les zones tropicals els afectats són adults.

En Espanya als 14 anys d'edat el 90% de la població ja ha patit la malaltia i per tant és immune i als 35 anys el 99% de la població ja és immune. Actualment a Espanya es produeixen a l'any uns 300.000 casos dels quals 1000 requereixen hospitalització i d'aquests entre 5 i 6 moren, la majoria d'aquestes defuncions són individus més grans de 20 anys.

TRACTAMENTS:

El principal tractament de la varicel·la consisteix en fer que el pacient es senti el mes còmode possible, això tracta d'evitar que el pacient es rasca en les àrees amb ampolles, tallar les ungles per evitar lesions a la pell, utilització de roba còmoda, prendre banys d'aigua tèbia, evitar l’exposició prolongada a la humitat i a calors excessius.


A vegades, quan la malaltia es presenta d'una forma més greu s’utilitzen antivirals, però tan sols son efectius si s'utilitzen els primers dies des del contagi.

10. PROTOZOUS

Un  protozoo  és  un  ésser  unicel·lular  microscòpic,  o  d'un  milímetre  com  a  màxim  en  alguns  casos,  heterètrof  (que  s'alimenta  d'altres  éssers  vius,  no  com  les  plantes),  que  viu  en  medis  acuatics  o  humits.  I  tot  i  que  siguin  unicel·lars,  alguns  com  els  de  la  malària  es  poden  reproduïr  sexualment.  Aquestes  característiques  es  donen  a  éssers  vius  taxonòmicament  molt  distants  entre  ells,  i  a  la  vegada  no  hi  ha  capa  taxó  que  contingui  totes  les  espècies  de  protozoo  i  cap  espècie  no  protozoica  (aquest  taxó  és  Protista,  que  també  inclou  a  totes  les  plantes).  Algunes  espècies  depenen  de  viure  en  sinbiosi  o  de  parasitar  organismes  pluricel·lulars.  La  classificació  taxonòmica  actual  del  regne  protista  és  la  següent:



A  continuació  es  dóna  una  breu  descripció  per  a  cadascuna  d'algunes  de  les  malaltíes  provocades  per  protozous  més  conegudes:

Diarrea:

No  totes  les  diarrees  són  causades  per  un  protozou,  potser  només  ho  és  la  diarrea  causada  per  la  Giardia  Lambia,  anomenada  gardiasis.  Es  contrau  bevent  l'aigua  de  rius  o  llacs  bruts  (o  amb  animals  que  hi  excreten,  poca  corrent,  etc...)  i  no  potabilitzada.
Glossia Palpalis

Malaltia de la son:

Aquesta  coneguda  malaltía  endèmica  africana,  té  la  seva  distribució  lligada  a  la  de  la  mosca  tsé-tsé  (Glossipa  Palpalis),  que  la  transmet  amb  la  seva  picadura.  La  malaltia  la  causa  el  protozoo  Trypanosma  Gambiense  envaeix  el  còs  a  través  dels  vasos  sanguinis.

Malaria:
Anopheles Albimanus

Aquesta  malaltia  causa  de  dos  a  tres  milions  de  morts  anuals.  També  es  transmet  a  través  de  un  insecte,  els  Anopheles  ssp.  (uns  mosquits)  que  habiten  el  centre  africà.  És  causada  per  diversos  tipus  de  protozous  del  gènere  plasmodium  (Plasmodium  Falciparum,  P.  vivax,  P.  Malariae  i  P.  Ovale)